Private Dancer

La Portada per el disc que va suposar el renaixement (artístic i, molt més important, personal) de la tristament supervivent Tina Turner, l’increïble Private Dancer, no podia ser més demolidora. Una imatge simple i senzilla, però genial, d’una dona retocant-se el maquillatge asseguda sensualment en una cadira. El rera fons, però, es molt més complex; el títol del disc (i de la cançó que li dona nom, bandera i estandart de la nova Tina Turner, cortesia del Dire Strait Mark Knopfler), i la imatge que contemplem ens fa pensar, pot ser, en una prostituta de luxe acicalànt-se per a posar-se de seguida en acció. Detall sublim el del gat negre, on gairebé només hi destaquen els seus ulls verds damunt el cos negre, negre nit. Brutal.

Rumours

En la segona portada dels Fleetwood Mac d’aquesta col•lecció, la que pertany al multipremiat àlbum Rumours (i el millor de la banda, pel que això escriu), destaca la poesía artística d’una fotografía presa en blanc i negre, on veiem a un Mick Fleetwood (un dels líders i anima pater de la banda) i una Stevie Knicks (famosa cantant i compositora nord-americana, en el que va ser el seu segon disc amb els Fleetwood), en una gràcil pose de ballet clássic, on es mostra patentment la relació paterno filial i fins i tot vagament sexual alumne aventatjada-mestre estricte en un contrast sèpia de fons, que li donen un punt d’art decò i de sibaritè al conjunt. Poètica.

Flowers in the Dirt

Estranya, però bonica imatge aquesta pel Flowers in the Dirt del Paul McCartney, on es veu un ramillet de flors, pot ser marcides, desdibuixades i desenfocades en un marc vermellós. La imatge va ser fotografiada per la aleshores dona del cantant, la Linda McCartey, tristament morta d’un càncer de pit al 1998. Bucòlica.

Discovery

Per el seu àlbum del 1979, Discovery (el millor de la seva carrera, per el que aixó subscriu), la Electric Light Orchestra (ELO pels amics) va optar per una preciosa portada exòtica, inusual, atractiva i moruna, on es veu una mena d’Ali-Babá o de Simbad el Marino agafant amb les seves mans el famós logo de la banda, amb un afany protector i torbador, que ens recorda a aquell futur Gollum del Senyor dels Anells, i el seu mític Mi Te-so-ro. Grandiosa.