On a Day like Today

Per la portada del fantàstic On a Day like Today del cantautor canadenc Bryan Adams es va agafar una imatge del vídeo corresponent a la cançó que dona títol a l’àlbum. Si heu vist alguna vegada aquest vídeo, recordareu que tracta sobre el popular joc matemàtic de pensar-se un numero entre 2 i 9, multiplicar-lo per nou, sumar les dues xifres resultants i restant-li cinc... es demana llavors que penseu en un país que comenci per la lletra que correspon al numero que us ha sortit, i un animal amb la lletra següent (en anglès, es clar)... sempre es pensa en un elefant. Per entendre-ho millor, us recomano que veieu el vídeo. Divertida.

Under the Iron Sea

La portada pel segon àlbum de la banda anglesa Keane, Under the Iron Sea, ens mostra una imatge dissenyada per la Sanna Annuka, una artista de Brighton, que ha treballat amb ells des del 2006. En ella es veu una imatge d’un mar tumultuós, amb unes onades que es converteixen al trencar en indòmits cavalls. Cavalls de ferro en un Mar de Ferro. Atenció especial als ulls dels cavalls negres, vermells foc, en contraposició als altres cavalls, amb una única llàgrima que els hi cau de l’ull. El Bé contra el Mal? Bíblica.

Reality

L’últim disc del camaleónic David Bowie, Reality, ens va oferir una portada poc realista. Una mena de dibuix, de caricatura de l’anomenat Duc Blanc, amb una figura extremadament prima, rejovenida, amb esmóquin informal, el seu característic pel ros, i els seus dispars ulls (encara que aquí no es distingeix) grotescament aumentats. Colorida.

Diamonds and Pearls

L’àlbum que fa numero tretze de la carrera de l’inefable Prince, aka The Artist formely known as Prince aka The Symbol aka no sè quàntes coses més, Diamonds and Pearls, ens mostrava una imatge presa davant d’un mirall, on es veia el Prince abraçat amb dues dones (una nomès reflexada al mirall), amb una mena de cortinas de perles penjant, i amb un color blavós que li donava un toc d’irrealitat. Les noies de la fotografia, les bailarines Lori Werner i Robia LaMorte, es feien dir Diamond and Pearl respectívament. Críptica.

Double Fantasy

Per la portada de l’últim àlbum en vida del malograt John Lennon, Double Fantasy, es diu que va estar inspirada en una imatge de la fotògrafa Astrid Kirchherr amb el seu nòvio Stuart Sutcliffe, qui havia treballat amb els Beatles. Presa en blanc i negre, es tracta d’una senzilla instantània de’n John i la seva dona Yoko Ono fent-se un petò. Màgica.

Famous Last Words

Gràfica imatge la d’aquest Famous Last Words de la banda Supertramp. Sería l’últim en el que hi participés el Roger Hodgson, co-fundador i líder del grup. Al.legoric l’instant en el que unes tisores pretenen tallar la corda d’un funambulista, i frepant el fet de que l’artista s’en adoni. Impactant.

Love not Money

La portada pel segon disc del duo anglès Everything but the Girl, Love not Money, estava extreta la colecció de fotografies Worktown People: Photographs from Northern England 1937-38. A la imatge podem veure dos nens orinant en un toll d’aigua, davant dels que semblen uns barracons d’alguna fàbrica metal•lúrgica anglesa. El to grisenc i la solitud i desolació que impregna la imatge la fa molt atractiva. Impactant.

Jordan: The ComeBack

Colorida imatge pel Jordan: The Comeback de la banda escocesa Prefab Sprout. Hom s’imagina com oneja una bandera amb el títol de l’àlbum dins d’un espai amb aigua, un llac o un riu. Bucòlica.

janet.

Al Setembre de 1993, la Janet Jackson va aparèixer a la Portada de la prestigiosa revista musical Rolling Stone en topless, sent agafada pels pits pel seu llavors marit Rene Elizondo JR. La germana petita del Michael va aprofitar aquesta imatge, clarament inspirada en Jim Morrison, dels The Doors, per il•lustrar la portada del seu disc janet. La fotografia de cos sencer que incloïa la revista, així com el doble àlbum en vinil (no en el CD) la podeu veure més a baix. Sexy.

True Blue

La Portada del tercer disc de la Madonna, True Blue, era una fotografia d’en Herb Ritts, i s’ha convertit en una de les imatges més associades a la cantant americana. Podem veure a la artista de coll amunt, una imatge treta del ball que surt al vídeo de la cançó que dona nom a l’àlbum. La imatge sencera, que va sortir en la edició en cassette del disc, la podeu veure més avall. En el seu moment es va dir que aquesta foto era com una petita obra de pop-art, molt en consonància amb el treball d’Andy Warhol, artista al que Madonna admira.

Once upon a Time

Preciosa la portada pel Once upon a Time dels escocesos Simple Minds. Una mena de trencaclosques, un puzzle, en blanc i negre, amb les imatges de les cares d’en Jim Kerr i companyia, els demés membres de la banda. Al mig, el famós i mític logo del grup, amb les ja famoses lletres sobrepsades. Original.

The Crying Light

En aquesta ocasió hem volgut recuperar la portada d’un disc una mica més contamporani que els anteriors, i aquest es no altre que el Crying Light dels Anthony and The Johnsons.

La imatge es una fotografía del ballarí japonés de butoh Kazuo Ohno, presa pel fotògraf Naoya Ikegami. Segons l’Anthony Hegarthy, The Crying Light està dedicat a ell. Diu també que en una representació va veure com el ballarí llançava un cercle de llum a l’escenari, i, entrant en el cercle, va revelar tots els somnis del seu cor. Captivadora.

The Joshua Tree

Com a temàtica general per l’àlbum amb més èxit de la banda irlandesa U2, The Joshua Tree, en Bono (líder i ànima pàter del grup) va decidir que la tònica general seria la imaginària i les localitzacions cinemàtiques als deserts dels Estat Units, i, de fet, en principi el disc havia de dir-se Desert Songs. Les imatges, tant de la portada com de l’interior de l’àlbum, van ser tretes del Desert de Mojave a Califòrnia.

En aquelles jornades a aquells paratges desèrtics, a Bono li van parlar del mític Joshua Tree. Consultant la Bíblia, Bono va descobrir que aquest arbre tenia molts significats religiosos, i que les seves branques representaven a l’Apòstol Joshua alçant els seus braços cap al cel (cap a Déu), resant. Bono va decidir llavors que el títol definitiu de l’àlbum seria el nom del famós arbre.

Parachutes

L’àlbum de debut de la banda de rock anglesa Coldplay, Parachutes, ens mostra una imatge d’un globus terraqui girant sobre el seu eix, a tanta velocitat que no es poden apreciar els continents. La foto va ser presa amb una camera Kodak d’un sol us, i el globus els hi va costar als Coldplay 10 lliures. 10 lliures molt ben aprofitades, per que l’objecte surt a dos dels seus singles Shiver i Don’t Panic, i va acompanyar la banda als seus concerts del principi. Simple, però efectiva.

Alpha

Fantàstica portada per el segon disc de la megabanda de rock simfònic Asia, anomenat, lacònicament, Alpha (s’havia de dir Arcadia, però els Duran Duran es van avançar). Obra del artista Roger Dean, que ja havia fet portades pels Yes (la meitat dels Asia son ex-Yes) i pels Huriah Heep, la imatge ens mostra un món fantàstic en un futur llunyà, al mig de la selva, a la esquena d’una ciutat perduda, tot observat per la omnipresent piràmide que ho controla tot, amb el logo de la banda i el títol del disc. Atenció a la figura de l’àliga, única nota real del quadre. Onírica.

The Lexicon of Love

Dramàtica portada la del disc de debut de la banda anglesa ABC, The Lexicon of Love. Ambientada en l’escenari d’un teatre, podem veure al vocalista i lìder de la (malauradament desapareguda) banda Martin Fry, com a ocasional actor d’una peça teatral, pistola en mà, defensant a la dama de torn d’un més que probable embolic amorós de gelosia, agafant-la amb l’altre mà per la cintura, evitant així que la noia, desmaiada, caigui a terra. Heroica.

Diamond Life

Sensual imatge de la nigeriana Sade Adu per a il.lustrar la portada del disc de debut del seu grup, Sade. Fotografia en blanc i negre, en la que només hi surt el seu bonic rostre de model i cantant, la cabellera, negre nit, despentinada descuidadament, amb el cabell joganer tapant-li un ull, els llavits, carnosos i voluptuosos, animant-nos a besar-los... per altra banda, els seus ulls negres i la mà oberta, estesa, sembla que estiguin demanant ajuda o incitant a un amant ocasional a compartir íntims moments. Mítica.

... nothing like the Sun

Clara i senzilla portada per el segon i multireeixit àlbum de l’Sting en solitari, desprès del seu pas per els Police. Una simple fotografia en blanc i negre, just al mig de l’enquadrament, amb una postura de fingida i expressa deixadesa, on la seva mirada, fixa i penetrant, ho omple tot. Ens recorda vagament a la del Faith del George Michael: un primer pla, la mà messant-se descuidadament el cabell, estudiada barba de dos dies, xupa de cuir, tímid avistament del tors del cantant... Diàfana.

Yentl

A l’any 1983, la Barbra Streisand va fer un pas més enllà a la seva dilatada i reeixida carrera. Va dirigir la seva primera pel•lícula, Yentl, la història d’una noia jueva a les acaballes del segle XIX que no té per menys que passar-se per noi per a poder estudiar el Talmud, només reservat per als homes. La genial Banda Sonora de la pel•lícula, gentilesa del Michel Legrand a la música i dels prolífics Alan and Marilyn Bergman a les lletres, va tenir una portada preciosa. Un primer, primeríssim pla de la Barbra, ataviada com a Yentl, amb els seus ulls blaus mirant amunt, pot ser al cel, amb una mescla d’enyorança, melangia i esperança. Una imatge i uns ulls que ho diuen tot només amb la mirada. Sensacional.