The Miracle

Per el penúltim dels discs de Queen on hi participava el malograt Freddie Mercury, els membres de la banda anglesa van utilitzar una tècnica de fotografia que es diu Quantel PaintBox per a mesclar les quatre imatges de les quatre cares dels quatre components del grup en una sola, per a fer palés el seu desig de deixar de banda qualsevol individualitat i presentar el disc com a Queen, que es com es van acreditar l'autoria de totes les cançons. UniForme.

The Rumour

No soc gens partidari en aquest blog de incloure discs on la imatge de la portada sigui la de l'artista o grup en qüestió, per que, com tot, va a gust del consumidor el que agradi o no una fotografia d'algú. Però, totes les regles estan per a trencar-les, i no m'he pogut resistir a afegir-hi la preciosa fotografia de la Olivia Newton-John que il•lustrava el seu disc de l'any 88 The Rumour. Captivadora.

Chaos and Destruction in the BackYard

En la portada original del tretzè disc en solitari del Paul McCartney, Chaos and Destruction in the BackYard, es pot veure al ex-beatle molt jovenet, tocant la guitarra en el pati de la casa de la seva família a Liverpool, presa pel seu germà Mike (aka Mike McGear), que originalment es titulava Paul under Washing (Paul sota la Neteja), i desprès Our Kid through Mum's Net Courtains (El nostre Nen a través de les Cortines de la Mare). Tot i que la fotografia es molt maca, el que més em va cridar l'atenció quan va sortir aquest disc, va ser la portada de la Special Edition de l'àlbum, que incloïa un DVD, en la que es veia només el nom del cantant escrit en un ambigrama, es a dir, que es podia llegir tant del dret com de l'inrevés. Il•luminada.

She's my Man

Els Scissor Sisters s'han caracteritzat sempre per la transgressió en les lletres de les seves cançons, però també amb la originalitat de les imatges de les portades dels seus discos. En aquest cas, en la de She's my Man, un single del seu segon àlbum Ta-Dah, hi apareix una fotografia del model eslovac de cinema eròtic gay Lukas Ridgeston passejant, pel que sembla, per un carrer del que ben bé podria ser la ciutat de Londres. Declaració de Principis.

The Singles

La banda de rock alternatiu britànica The Smiths sempre s'han caracteritzat per les seves portades diferents i peculiars. Aquesta, que pertany a un dels seus (molts) recopil.latoris, dissenyada pel Morrissey, cantant solista i ànima màter del grup, ens mostra a la cantant i actriu nord-americana Diana Dors en una de les seves pel•lícules més emblemàtiques, Yield to the Night.

Wish you were Here

Curiosa la imatge del que potser es el millor àlbum dels Pink Floyd. Diuen que aquesta encaixada de mà a un home cremant-se venia de la idea que la gent tendeix a ocultar els seus veritables sentiments per por a cremar-se. També el mot Getting Burned era una frase sovint utilitzada per la indústria de la música, quan als artistes se'ls negava el pagaments pels seus royalties. Incendiària.

NeverMind

La mítica portada del segon disc del grup grunge Nirvana, el més venut de la seva història, ens mostrava un nadó nedant en una piscina cap un bitllet d'un dòlar en un ham. Es diu que Kurt Cobain, vocalista i líder de la banda, va tenir la idea en veure un programa de televisió sobre els naixements dins de l'aigua. Van tenir problemes per trobar el bebè model per a fer-li la fotografia, ja que es demanaven molts diners per drets d'imatge. Finalment, va ser l'Spencer Elden, el fill d'un amic del fotògraf qui va ser escollit (anys desprès, l'Spencer es va fer la mateixa foto ja adult). Per por que ningú comprés el disc per que era força visible el penis del nadó a la fotografia, la companyia de discos, Geffen, va fer una portada alternativa, però Cobain s'hi va negar, i va dir que només taparia el penis del nadó si hi ficaven una etiqueta on poses "Si vostè està ofès per això, es que ha de ser un pedòfil dins l'armari". La portada, naturalment, es va publicar tal i com la volia en Cobain, i tal i com la coneixem fins ara.

Led Zeppelin

La llegendària Portada del primer àlbum homònim dels no menys llegendaris Led Zeppelin, ens mostra una imatge del mític dirigible alemany Hindenburg, moments desprès d'esclatar contra una torre de comunicació. Aquesta portada ha esdevingut un clàssic i una marca de fàbrica del grup fins ara. Hi ha una anècdota que diu que quan el grup es va presentar a Copenhague, al Febrer de 1970, ho va tenir que fer sota el nom de The Knobs, per que la aristòcrata Eve von Hindenburg, familiar de l'inventor de l'aparell, es va negar que un grup de mocosos utilitzessin el seu cognom. L'imatge fàlica del dirigible va donar peu a un famós joc de paraules, on el grup prometia en els seus concerts sexe, catàstrofes i coses volant pels aires. Tràgica.